|

societat.cat De fa més de tres dècades l'acompanyament internacional representa una vàlida alternativa per a la protecció de persones amenaçades per causes polítiques: sindicalistes, pagesia, advocats, indígenes, periodistes de molts països del món són perseguits per estar denunciant les diferents formes de violència perpetrades per empreses transnacionals, forces de l'Estat o grups paramilitars. És a Guatemala, als anys vuitanta, on es comença a aplicar l'acompanyament internacional com a nova forma de solidaritat internacional. En aquesta època, utilitzant com a fonament i justificació l'anomenada Doctrina de Seguretat Nacional, en nom de l'anticomunisme, es van cometre al país centreamericà crims com el segrest i l'assassinat de tota mena d'activistes polítics, estudiantils, sindicalistes o de drets humans, tots ells catalogats com a "subversius", la desaparició forçada de dirigents polítics i socials i de pagesos pobres, i l'aplicació sistemàtica de la tortura. Durant gran part de l'enfrontament armat intern, els intents de formar organitzacions de defensa dels drets humans van tenir com a resultat l'eliminació dels seus dirigents, i les campanyes dirigides a desacreditar a aquest tipus d'organitzacions, presentant-les com a "subversives", van ser una de les constants de la repressió. Davant d'aquesta ferotge persecució, calia trobar algun mecanisme per poder contrarestar els actes de violència que, en la majoria dels casos, quedaven impunes. Els periodistes que difonien les notícies eren pocs i no gaire escoltats, les comunitats i els defensors de drets humans estaven sols a l'hora de fer front a les amenaces diàries i eren blanc fàcil de múltiples abusos. És en aquest context que sorgeix la idea de l'observació internacional com a mecanisme de protecció i defensa dels drets humans. Grups de joves provinents de diferents llocs del Nord del món van començar a viatjar a Guatemala per estar al costat de les persones amenaçades. Des de llavors l'acompanyament internacional ha crescut tant en quantitat com en extensió: Nicaragua, Colòmbia, Mèxic, Palestina, Israel, Nepal, Canadà, Indonèsia, Sri Lanka, Haiti, i els Balcans són els països que tenen o han tingut presència d'organitzacions de acompanyament internacional. Així mateix ha millorat la qualitat del treball realitzat en terreny i a nivell internacional. Sens dubte, més enllà de ser "escuts humans", com de vegades solen ser etiquetats els observadors internacionals, el paper que desenvolupen té una forta connotació política que no es limita a la presència física en zones de conflicte. La seva tasca consisteix a generar espais de seguretat perquè les persones amenaçades puguin realitzar-la en bones condicions. En terreny això es tradueix principalment en la interlocució amb les forces de l'Estat, amb el cos diplomàtic i diferents institucions nacionals i estrangeres. A l'exterior significa tenir una xarxa de suport internacional que intervingui en cas d'emergència i la possibilitat de difondre la situació dels països on es treballa. |