societat.cat

De fa més de tres dècades l'acompanyament internacional representa una vàlida alternativa per a la protecció de persones amenaçades per causes polítiques: sindicalistes, pagesia, advocats, indígenes, periodistes de molts països del món són perseguits per estar denunciant les diferents formes de violència perpetrades per empreses transnacionals, forces de l'Estat o grups paramilitars.

És a Guatemala, als anys vuitanta, on es comença a aplicar l'acompanyament internacional com a nova forma de solidaritat internacional. En aquesta època, utilitzant com a fonament i justificació l'anomenada Doctrina de Seguretat Nacional, en nom de l'anticomunisme, es van cometre al país centreamericà crims com el segrest i l'assassinat de tota mena d'activistes polítics, estudiantils, sindicalistes o de drets humans, tots ells catalogats com a "subversius", la desaparició forçada de dirigents polítics i socials i de pagesos pobres, i l'aplicació sistemàtica de la tortura. Durant gran part de l'enfrontament armat intern, els intents de formar organitzacions de defensa dels drets humans van tenir com a resultat l'eliminació dels seus dirigents, i les campanyes dirigides a desacreditar a aquest tipus d'organitzacions, presentant-les com a "subversives", van ser una de les constants de la repressió.

Davant d'aquesta ferotge persecució, calia trobar algun mecanisme per poder contrarestar els actes de violència que, en la majoria dels casos, quedaven impunes. Els periodistes que difonien les notícies eren pocs i no gaire escoltats, les comunitats i els defensors de drets humans estaven sols a l'hora de fer front a les amenaces diàries i eren blanc fàcil de múltiples abusos. És en aquest context que sorgeix la idea de l'observació internacional com a mecanisme de protecció i defensa dels drets humans. Grups de joves provinents de diferents llocs del Nord del món van començar a viatjar a Guatemala per estar al costat de les persones amenaçades.

Des de llavors l'acompanyament internacional ha crescut tant en quantitat com en extensió: Nicaragua, Colòmbia, Mèxic, Palestina, Israel, Nepal, Canadà, Indonèsia, Sri Lanka, Haiti, i els Balcans són els països que tenen o han tingut presència d'organitzacions de acompanyament internacional. Així mateix ha millorat la qualitat del treball realitzat en terreny i a nivell internacional.

Sens dubte, més enllà de ser "escuts humans", com de vegades solen ser etiquetats els observadors internacionals, el paper que desenvolupen té una forta connotació política que no es limita a la presència física en zones de conflicte. La seva tasca consisteix a generar espais de seguretat perquè les persones amenaçades puguin realitzar-la en bones condicions. En terreny això es tradueix principalment en la interlocució amb les forces de l'Estat, amb el cos diplomàtic i diferents institucions nacionals i estrangeres. A l'exterior significa tenir una xarxa de suport internacional que intervingui en cas d'emergència i la possibilitat de difondre la situació dels països on es treballa.

L'Estat Plurinacional participa al Fòrum Social amb 68 delegats de les seves organitzacions socials, miners, cooperativistes, treballadors petroliers, pagesia i transportistes, en una trobada que reuneix a centenars de representants socials del continent.

El president de Bolívia, Evo Morales, fa la cloenda aquest divendres a la ciutat colombiana de Cartagena de Indias del Fòrum Social que reuneix representants de moviments d'esquerra, indígenes i joves de diversos països al Centre de Convencions d'aquesta ciutat.

La cimera social, que tracta temes sobre canvi climàtic, el respecte a la natura i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle que comporten la destrucció del planeta, precedeix l'anomenada VI Cimera de les Amèriques, que congregarà en aquesta ciutat colombiana a 33 caps d'Estat i Govern de l'hemisferi.

Morales acudirà després al sopar que oferirà el president colombià, Juan Manuel Santos, als caps d'Estat i govern assistents a la referida Cimera, que se celebrarà sense Cuba i l’Equador, país que va rebutjar participar a la trobada per la no autorització de la presència de l'illa caribenya, a la qual s'oposa Estats Units.

A Cartagena, el president de Bolívia defensarà, segons va anticipar el Ministeri de Comunicació, la posició de l'Aliança Bolivariana per als Pobles de la nostra Amèrica (ALBA) i demanarà la presència cubana en aquestes reunions, on hil assisteixen els altres països del continent.

Morales i la seva comitiva arriben a Cartagena de Índias al matí, procedents de La Paz, i tornen diumenge a Bolívia, van assenyalar fonts diplomàtiques.

Aquest divendres, el governant bolivià i el seu homòleg colombià, Juan Manuel Santos, animaran un partit de futbol entre integrants de les històriques seleccions dels dos països a la Copa Mundial de 1994.