Menú
Inici
Qui som?
Projectes Drets Humans
Projectes de gènere
Notícies
Agenda
Entrada





Recuperar contrasenya?
Continguts RSS
Usuaris: 10
Notícies: 548
Enllaços Web: 34
Visitants: 480988
Advertisement
Inici
Wallmapu: Qui genera violència?

 

 

terresAzkintuwe


Per a l’estat neoliberal xilè, la parcialitat és evident, les mobilitzacions maputxes constitueixen un element pertorbador de l’ordre social requerit pels grans grups econòmics que hegemonitzen les accions polítiques d’aquest Estat.

 

 L’any 2011 s’ha tancat sense que la criminalització de les demandes maputxes tingués un minut de descans: violacions de domicili, detencions, dirigents empresonats. Organismes de drets humans, intel·lectuals, sectors de la societat civil, i fins i tot parlamentaris europeus (setembre 2010), han sol · licitat reiterada i infructuosament, als governs successius, la fi de la violència policial.

 

Aquesta persistent política repressiva és difícilment comparable quant a la seva magnitud i durada. Fou extrema durant la dictadura militar (1973-1989) que va colpejar també als maputxes. La violència repressiva no va discriminar entre militants i els que no ho eren. Després, la violència pos dictatorial criminalitza la reivindicació de terres ancestrals. Aquestes pràctiques del poder polític contradiuen el funcionament democràtic d’una societat.

 

A primera vista la situació actual sembla incomprensible: parcialitat de la justícia, aplicació insistent de la Llei Antiterrorista (herència de la dictadura), un general de Carrabiners de la Regió de la Frontera, com alguns fiscals, accentuen la repressió segurament empesos pel menyspreu als maputxes i per la supèrbia derivada de privilegis del poder. Però aquesta realitat no és sorprenent si la considerem retrospectivament. En els tres primers decennis del segle vint, per exemple, hi va haver una violència exacerbada: cases incendiades, assassinats, usurpacions de terres.

 

En aquells dies, els tribunals de justícia no es van caracteritzar per la seva diligència, els sectors dirigents i la premsa oficial no es van inquietar per transgressions a l’estat de dret, tampoc es va qualificar de violents o es va acusar d '"atacs incendiaris" als responsables d’aquesta violència, no es va incórrer en estigmatitzacions com es fa amb els maputxes, des de finals del segle XX, acusant-los de crear un "clima d’inseguretat". És aquesta violència històrica la que s’ha reeditat sota una altra façana des de darrer terç del segle XX.

 

Es podria pensar, però, que el panorama del 2011 no va ser tan descoratjador ja que es va acabar amb dos fets prou significatius: d’una banda, el rebuig a la utilització de gasos lacrimògens durant les violacions de llars maputxes i, d’altra, el lliurament de terres a Traiguén, davant la presència d’un ministre de govern. En el primer cas es tracta d’una decisió del Tribunal d'Apel.lacions de Temuko que va acceptar un recurs de protecció interposat per la comunitat Wente Winkul Mapu d'Ercilla. Però segons el subsecretari del Ministeri de l'Interior, el cos de Carrabiners apel·laria a la decisió del tribunal de Temuko (Diari La Tercera, 23.12.11).

 

Llegir-ho tot...
 
Colòmbia: Colombians per la Pau demana una treva a les guerrilles i el govern

 

 

CxPColombians i Colombianes per la Pau ha remès una carta al President de la República de Colombia, Juan Manuel Santos, al Comandant del Secretariat de l’Estat Major de les FARC, Timoleón Jimenez i al Comandant del Comandament Central de l’ELN, Nicolás Rodriguez Bautista, on demana una treva de com a mínim 90 dies, entre les parts en conflicte.


A la carta, remesa aquest dimarts 17 de gener al màxims responsables de les dues principals guerrilles de Colòmbia i al president de la república del país andí, el grup pacifista encapçalat per l’ex-senadora liberal Piedad Cordoba, segueix oferint-se com a mitjancer pels nous alliberaments d’hostatges de les FARC.


Així mateix sol.liciten, de manera imperiosa, que les parts preguin mesures d’una vegada per a fer respectar el Dret Internacional Humanitari durant el conflicte.


L’entitat, formada per destacades personalitats públiques del país, considera que el conflicte colombià és fratricida i només el diàleg durà la pau.


Us adjuntem les tres cartes originals a les parts.

 

Carta al President de Colòmbia

 

Carta a les FARC

 

Carta a l'ELN

 

Llegir-ho tot...
 
Wallmapu: Mare i germana de dirigent maputxe assassinat, detingudes en manifestació

 

 

catrileoAzkintuwe

 

El fets es va produir aquest 3 de gener, al costat d’altres 14 persones que van ser traslladades a la Segona Comissaria de la capital de Wallmapu (País Maputxe), Temuko. A la manifestació hi van participar unes 200 persones per recordar l’assassinat del jove estudiant de la UFRO, víctima d’un tret policial per l’esquena a Vilcún.

 

 

Una nova detenció van patir aquest dimarts a Temuko, la mare i la germana de Matías Catrileo Quezada, després de participar en una manifestació i posterior ingrés a l’edifici de la intendència, en el context del quart aniversari de l’assassinat del jove, ocorregut el 3 de gener de 2008, mentre participava en una acció de recuperació de terresl a Yeupeco, en la comuna de Vilcún.

 

Tot va començar amb una marxa des de la plaça Lautaro (Teodoro Schmidt) a Temuko, passant pels carrers del centre, girant per la plaça d’armes per tornar al mateix lloc, tot arribant la multitud davant la intendència al carrer Vicuña Mackena 290, punt on van ingressar unes 12 persones encapçalades per Mónica Quezada i la seva filla Catalina, algunes de les quals es van dirigir al terrat de l’edifici amb una pancarta que deia "Exigim l’expulsió (del cos de policia) del caporal Ramírez, assassí de Matías Catrileo". Mentre que al carrer, una altra pancarta deia, "Matías Catrileo, que la teva mort sigui vida".

 

Mentrestant, un portaveu va llegir un comunicat on va explicar el motiu de l’acció de pressió, assenyalant que s’ha d’assumir la responsabilitat política de l’administració, "demanem que el ministre de l'interior o algú de la seva directa representació es presenti per rebre la nostra carta i se’ns doni garantia d’una resposta pública i ràpida ", va dir. En un altre punt, van demanar que el caporal Ramírez, responsable de l’assassinat de Matías Catrileo Quezada, sigui expulsat del cos com a condemnat i a tota la seva línia directa de comandament.

 

Després d’això, va arribar al lloc de concentració un gran contingent de carrabiners que va procedir a detenir a totes les persones que eren dins de l’edifici. La llista preliminar de les persones detingudes és la següent: Mònica Quezada, Catalina Catrileo, Violeta Navarrete, Ingrid Márquez, José Ancalao, Diego Saldivia, Bernadette Chacano, Miriam Castro, Sara Huincatripai, Ana Ñanculef, Angélica Ñancupil, Miguel Ruz, Roberto Cox, els quals foren traslladats a la 2 ° Comissaria de Temuko i la seva situació serà vista pel fiscal de guàrdia Juan Salas Castro.

 

Llegir-ho tot...
 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Resultats 1 - 4 de 465