Elisa Loncon*

Si es reconeix l'ús de la bandera, per què no es podria reconèixer l'ús oficial de la llengua maputxe, als municipis on hi són els parlants, tenint en compte que la llengua és el mitjà fonamental d'expressió de la identitat personal i d'un poble?

El recent dictamen de la Contraloría de Xile que reconeix la bandera maputxe, tal com assenyala el dirigent Colin, del Consell Territorial Maputxe Mallolafken de Villarrica "és clarament un acte de reconeixement de drets fonamentals del poble maputxe"; ja que es reconeix la bandera com a símbol de la identitat i per satisfer una expressió cultural, educativa o artística del poble. Sens dubte aquesta mesura és un antecedent important per avançar en el reconeixement dels drets lingüístics dels pobles indígenes, si es reconeix l'ús de la bandera, per què no es podria reconèixer l'ús oficial de la llengua maputxe, als municipis en on hi són els parlants, tenint en compte que la llengua és el mitjà fonamental d'expressió de la identitat personal i d'un poble?. És la màxima expressió de la cultura a través del qual es transmeten els coneixements, valors, història i tradició dels pobles.

 Els fonaments del reconeixement de l'ús oficial del mapundugun als municipis amb presència de parlants de la llengua maputxe no només es pot trobar en els instruments jurídics vigents avui a Xile, sinó en la pròpia expressió pràctica de l'ús de la llengua i en la utilitat de la mateixa en la millora de la qualitat de vida de les comunes. Ningú podria negar les aportacions de la llengua en la millora de la qualitat de la salut de les comunitats; o és que potser l'èxit de la proposta de la salut intercultural,-anunciada a ser replicada pel govern en altres comunes -, no és degut a la presència de la llengua, als coneixements i valors socials, ecològics espirituals, que aporta la cultura maputxe? D'altra banda, la diversitat cultural que aporta l'idioma en la música, la poesia i literatura en general enriqueix el bagatge cultural de les diverses regions. Aquests elements constitueixen raons empíriques per reconèixer l'idioma maputxe com una llengua amb els mateixos drets que el castellà i en igualtat de condicions.

* Lingüista, Membre de la Xarxa pels Drets Educatius i Lingüístics dels Pobles Indígenes.

Fortunato Esquivel

A començaments d'aquest mes, el president Evo Morales, va tornar a denunciar a l'Agència per al Desenvolupament Internacional dels Estats Units (USAID) i després acusar-la d’infiltrar-se als moviments socials, per tal de provocar conflictes al govern amb l’objectiu de desestabilitzar-lo, va advertir-ne sobre la seva expulsió si continua amb aquest afany.

Tasca impossible per Morales. USAID mai es moderarà. Aquesta és una entitat, part del domini que exerceix l'imperialisme nord-americà a Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. És l’engranatge d'una elaborada estratègia del capital monopolista destinat a cooperar en l'increment dels interessos de l'imperi.

Aquesta maquinària va ser muntada després de la segona guerra mundial i està constituïda per USAID, Aliança per al Progrés (CIAP), substituïda després per la Fundació Interamericana (IAF), el Banc d'Importacions i Exportacions (Eximbank), Banc Interamericà de Desenvolupament (BID ), Fons Monetari Internacional (FMI), Banc Internacional de Reconstrucció i Foment o Banc Mundial (BM), Organització per al Foment d'Inversions a Amèrica Llatina (Adela) i la resta de branques financeres.

USAID va iniciar les activitats sota el govern de Harry S.Truman el 1946 i des d'aleshores ha distribuït més de 200 mil milions de dòlars en "ajudes" militars i econòmiques als països on exerceix el seu domini en protecció dels seus interessos. Quant li deu Bolívia a aquest organisme?. És una dada que caldria conèixer.

USAID, fa servir com a mínim quatre tipus de programes, que són: Préstecs per al Desenvolupament, Programes d'Ajuda Tècnica, Fons per a Emergències i el Programa de Suport Militar-Polític. Aquest últim forma part d'un gran aparell d'espionatge i intervenció nord-americana.

El Programa de Suport Militar-Polític és la raó de la seva existència, ja que està destinat a frenar i destruir els moviments revolucionaris a Amèrica Llatina i per això té elaborat un manual repressiu confidencial, que a Bolívia va ser revelat pel desaparegut diari "Hoy" a la seva edició del 23 de novembre de 1978.

USAID actua de manera directa entre l'agència i el govern del país on actua i de manera indirecta a través de les empreses monopolistes, seguint objectius econòmico-polítics prefixats. Aquest organisme, disposa de diners per als inversors ianquis. Fins i tot inverteix directament per aconseguir influència.

La demanda de moderació que va fer el president Morales, no es complirà mai, perquè USAID va ser organitzada per això, per conspirar i enderrocar governs revolucionaris i ara tindrà més ajuda ja que el President Barak Obama, acaba d'aprovar nous programes de "guerra secreta" i "operacions especials" a nivell mundial. Bolívia i Veneçuela es troben al punt de mira.