|
"L'UE recolza a multinacionals que violen drets en països pobres". Entrevista al jutge Andres Ibañez |
|
El jutge del Tribunal Suprem de l'Estat espanyol Perfecto Andrés Ibáñez* va presidir el Tribunal Permanent dels Pobles (TPP), on es va denunciar, per violació de drets socials i ambientals, a més de 40 multinacionals. Fou entrevistat per María José Esteso Poves de la revista de l'Estat espanyol Diagonal.
Quina validesa té la sentència del Tribunal Permanent dels Pobles? El Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) recull una experiència històrica dels tribunals organitzats per Bertrand Russell, un sobre Vietnam i un altre sobre Amèrica Llatina, fa 40 anys. El que pretén el Tribunal és fer-se ressò de situacions d'injustícia que es produeixen en qualsevol lloc del món que no troben acollida a les instàncies oficials. El TPP tracta les denúncies per un procediment que s'assembla al judicial, però no és oficial. Les denúncies adquireixen visibilitat perquè es dóna veu a les víctimes i es donen a conèixer a l'opinió pública. És un tribunal de consciència. Quina és la responsabilitat de l'UE en el comportament de les empreses amb seu al seu territori? Hi ha una notable inhibició de la Unió Europea, que dóna suport a grans empreses que violen els drets humans en països pobres. A més, permet que tinguin comportaments en altres àrees del món que no podrien dur a terme als seus països d'origen. Una de les finalitats del Tribunal és implicar els governs i als tribunals dels Estats. La nostra no és només una resposta ètica, d'aquí surten línies d'actuació. Hi ha instruments jurídics, el problema és que no hi ha voluntat política per fer-los vinculants. Per això, el que han de fer els nostres Governs és posar més instruments, que a Europa si funcionen i que en altres llocs del món no s'apliquen. *Perfecto Andrés Ibáñez és un jutge de l'Estat espanyol, veterà de la lluita per la justícia democràtica. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Suport de la Taula Catalana per Colòmbia a Europeus i Europees per la Pau |
|
Des de la Taula Catalana per la Pau i els DDHH a Colòmbia* desitgem fer públic el nostre suport a Europees i Europeus per la Pau, plataforma presentada recentment a Madrid, que advoca per la solució política negociada a Colòmbia.
Des de la Taula Catalana per Colòmbia volem fer públic, una cop més, que el diàleg entre totes les parts és l'única via per a començar a posar fi al conflicte armat intern colombià. Pensem que els governs de la Unió Europea, però també la seva ciutadania, poden jugar un important paper de suport actiu en la recerca de la sortida política -i no militar- al conflicte a Colòmbia. La Taula expressa, a més, el seu suport a la senadora Piedad Cordoba i a les seves gestions per la pau a Colòmbia, en el procés que s’està duent en la seva contra des del mes d'abril. Barcelona, maig de 2010. * La Taula Catalana per Colòmbia està integrada per: Generalitat de Catalunya, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Associació Catalana per la Pau, Col.lectiu Maloka,Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Cooperacció, Entrepobles, Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament, Federació Catalana d'ONG per la Pau, Fundació Josep Comaposada - UGT, Fundació Pau i Solidaritat - CCOO, Fundació Pagesos Solidaris, Fundació per la Pau,Intermón - Oxfam, Justícia i Pau, Lliga dels Drets dels Pobles, Moviment per la Pau, Solidara i Intersindical-CSC. |
|
|
MANIFEST: Per la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura |
|
Davant del debat obert sobre la impunitat dels crims de la dictadura franquista arran del procés contra el jutge Garzón, les organitzacions i persones que signem aquest manifest volem fer les següents consideracions: * La dictadura franquista es va fonamentar en l’extermini planificat de les persones vinculades a sindicats, partits polítics d’esquerres i catalanistes, i també persones i grups que compartien els objectius del projecte reformador de la República. Al cap i a la fi, el cop d’Estat de 1936 i la posterior dictadura s’ha d’entendre com la lluita del feixisme (recolzat per una part important del capital) contra el projecte reformador frontpopulista, que la dreta percebia que podia donar pas a un procés de transformació revolucionària. * Més de 130.000 persones van ser víctimes de desaparicions forçoses i execucions extrajudicials al conjunt de l’Estat per part de l’exèrcit de Franco, tant durant la guerra com els anys posteriors. Diversos estudis indiquen que als Països Catalans, aquesta repressió es va situar a prop o va superar les 30.000 persones assassinades o mortes en centres de detenció per fam, pallisses i malalties. * L’anomenada Transició democràtica iniciada els anys setanta va perpetuar el silenci imposat sobre la repressió feixista per la dictadura i va defugir la responsabilitat d’investigar els crims contra la humanitat del Franquisme. Aquells crims poden ser qualificats de genocidi, ja que va significar la persecució i eliminació planificada dels oponents polítics (sindicats, organitzacions de l’esquerra política, mestres, presoners de guerra, etc.) per part de l’Estat franquista. * La Transició, i els governs que l’han continuat, no han impulsat les exigències que el dret internacional estableix en la investigació i persecució dels crims contra la humanitat (concretades en la Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat de les NNUU del 1968 i més recentment la Convenció Internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçoses del 2006). En canvi, va aprovar la Llei d’Amnistia del 1977, que ha permès no jutjar aquells crims (recordem que l’any 2008 el Comitè pels Drets Humans de les Nacions Unides va demanar-ne la derogació). |
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
|
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
|
| Resultats 21 - 24 de 393 |