Resumen

Els 11 treballadors i treballadores van adoptar la mesura acollint-se a l'article 369 del codi del treball, que no els lliga amb l'empresa i els permet reprendre la lluita en breu. Després de dos mesos sense sou degut al terratrèmol del 27 de febrer, els treballadors hagueren de retrocedir, per a salvaguardar conquestes anteriors. Igual que el terratrèmol de l'any 60 va obligar a la històrica vaga dels miners de carbó a abandonar-la, la situació generada va obligar als treballadors de Thyssen a replegar-se. Resulta vergonyosa l'actitud de la transnacional alemanya que s'aprofita de la catàstrofe natural per escanyar els treballadors.

Thyssenkrupp és la subsidiària xilena de la major siderúrgica europea, que té vendes a nivell mundial de més de 50 mil milions d'euros a l'any, en pesos xilens una xifra pràcticament inimaginable.

Des de fa 50 anys aquesta empresa és present a Xile, venent acers especials. No obstant això des del 6 d'abril ha d'afrontar una situació fins aleshores inèdita, la vaga legal que aquest dia van iniciar els seus treballadors i treballadores de les oficines de Santiago i Concepción. Mai abans els treballadors havien fet una vaga, ni tan sols constituit un sindicat, ja que la persecució de l'empresa és molt agressiva. Totes les anteriors iniciatives havien conclòs en acomiadaments massius abans de materialitzar-se.

Malgrat això i un mes després del terratrèmol, 11 dels 13 treballadors de l'oficina de Concepción van iniciar la vaga legal, al costat dels seus companys de l'oficina de Santiago. Des d'aquest dia van fer protestes davant de les oficines de l'empresa, en una de les zones de Concepción més malmeses després del terratrèmol del 27 de febrer.

Resulta paradoxal que aquesta transnacional alemanya que obté enormes guanys a Xile: el seu mercat és la gran mineria del coure, al nord del país i les plantes de cel·lulosa al sud. Fins i tot així, es neguen a negociar un augment salarial que sol·liciten els treballadors, de només un 8%. (Cal assenyalar a més que l'empresa ha congelat els salaris durant anys)

Alai Amlatina

Amb el nomenament de l'expresident argentí Néstor Kirchner com a nou secretari general de l'UNASUR, l'ens regional que es trobà a Buenos Aires aquest 4 de maig va donar un pas endavant en la creació de la institucionalitat que requereix la integració sud-americana. L'organisme també va adoptar importants resolucions per a protegir la reconstrucció d'Haití i va condemnar fermament la llei racista de l'estat d'Arizona i al govern hondureny de Porfirio Lobo, nascut d'un cop d'estat.

Deutes amb Haití

Dels 81 milions de dòlars que els països que integren l'Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR) es van comprometre oficialment a lliurar enguany per a la reconstrucció d'Haití, tot just n'han transferit 7 milions i mig.

Així va informar a la premsa el ministre d'afers exteriors equatorià Ricardo Patiño, després de la sessió extraordinària de presidents de l'Unió de Nacions Sud-americanes –UNASUR-, que es va dur a terme aquest 4 de maig a Los Cardales, Província de Buenos Aires, Argentina.

Bolívia, Equador i Veneçuela són els països que han fet ja la transferència al compte obert al Banc Interamericà de Desenvolupament per als projectes de reconstrucció d'Haití, país que va ser assolat pel devastador terratrèmol del 12 de gener d'enguany i que va deixar un saldo de 250.000 morts i enormes danys materials.

Després que l'UNASUR aprovés en la seva reunió del 9 de febrer de 2010 a Quito la creació d'un fons voluntari de 100 milions per a la reconstrucció d'Haití, els diversos governs van ratificar que lliurarien 81 milions de dòlars enguany: un 40 % el primer trimestre, el 30 &¡% al segon i un 30 % al tercer. Així mateix, l'UNASUR es va comprometre a buscar els mecanismes per a viabilizar “un crèdit de fins a 200 milions de dòlars, que complementarà l'aportació total compromesa a la Decisió de Quito”.

Segons el ministre Patiño, aquest incompliment va causar preocupació als mandataris reunits a Buenos Aires, qui, a petició del president Lula de Brasil, van resoldre ordenar als respectius ministres de finances i economia el lliurament dels recursos promesos per a Haití en un termini de 15 dies.

Patiño va assenyalar també que a la reunió de l'UNASUR, el president xilè Sebastián Piñera va informar sobre la situació del país després del terratrèmol del passat 27 de febrer especialment en allò relacionat amb les dificultats que tenen amb els locals escolars destruïts i la necessitat d'emprendre la reconstrucció dels habitatges fets malbé. La informació va ser transmesa als diferents governs perquè vegin la manera com poden ajudar a Xile.

Respecte a la situació d'Hondures, Patiño va dir que la reunió de l'UNASUR va ratificar que en aquest país va haver un cop d'estat i que el règim de Porfirio Lobo no està reconegut com a legítim en el sistema interamericà. 10 dels 12 països de l'UNASUR no reconeixen a l'actual govern de Porfirio Lobo, tan sols ho han fet Colòmbia i Perú.