Tiquipaya, BOLÍVIA, 19 abr (ABI).- La I Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic i els Drets de la Mare Terra (CMPCC) comença aquest dimarts i fins dijous, a la petita ciutat de Tiquipaya, al centre de Bolívia, amb 5 presidents de Llatinoamèrica i entre 18.000 i 20.000 representants de moviments indígenes i socials de 129 països del planeta en un intent, des de la base, per assolir un consens que promogui la retallada efectiva de les emissions de gasos d'efecte hivernacle que han trastocat l'atmosfera.

Els presidents d'Equador, Rafael Correa; de Veneçuela, Hugo Chávez; de Paraguai, Fernando Lugo i de Nicaragua, Daniel Ortega, i entre d'altres cinc vicepresidents, de l'africana Burundi, Pierre Claver i el premier d'Antigua i Barbuda, Balwin Spenser, participaran a la CMPCC, al costat de desenes de convidats especials.

La trobada ha estat convocada pel president bolivià Evo Morales després del fracàs del Cimera de Copenhaguen que va concloure enmig d'un rotund fracàs i plagada de plantejaments evasius i no vinculants el passat desembre.

La CMPCC, que ha convertit a aquest remota vila boliviana en una genuïna Torre de Babel, on es debat en diverses llengües de totes les latituds, busca pressionar per mitjans pacífics i democràtics -com un pronunciament mundial per via d'un referendum- per a què les grans potències industrials redueixin entre 25% i 40% les emissions globals de CO2 el 2020

Si això no fos possible, com ha evadit la resolució del Cimera de Copenhaguen, la temperatura al globus augmentarà més de dos graus de mitjana i provocarà, de manera irreductible, sequeres, huracans i milions de desplaçats als països en desenvolupament.

La CMPCC presentarà, aquest és l'objectiu, una querella contra els líders dels principals països emissors que han estat incapaços d'assolir un pacte amb mesures suficients per a evitar la catàstrofe climàtica i que enmig de presses van bastir a Copenhaguen un acord reduit, no vinculant, que no conté xifres de retallada d'emissions de CO2 ni la creació d'un sistema de control internacional per a verificar les emissions dels països emergents.

Morales encapçala una iniciativa per a "salvar a l'humanitat i el planeta" que la CMPCC plasmarà en una postura multinacional dels pobles que pateixen, enmig de la misèria, la degradació irremissible de la natura.

El premiat escriptor uruguaià, Eduardo Galeano, va celebrar a Montevideo la realització de la CMPCC a la indígena Bolívia, cor geogràfic de Sud-amèrica, des d'on sembla emergir un crit de resistència contra la ruïna del planeta.

Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia

Des de finals dels anys noranta la Unió Europea ha implementat una estratègia de política comercial que planteja la necessitat de signar Tractats de Lliure Comerç, coneguts com TLC, amb països com Colòmbia. El Govern de Colòmbia està a punt de finalitzar les seves negociacions del TLC amb la Unió Europea la qual cosa ens convida a analitzar, d'una banda, les diferents opinions que hi ha sobre aquest tipus de tractats comercials, tenint en compte que hi ha un previ desequilibri entre Europa i els països andins.

Entre aquestes opinions està la de governs i empresaris, que afirmen que la liberalització dels mercats i de les economies enfortirà la democràcia, millorarà el nivell de vida dels colombians i colombianes i generarà equitat i germanor entre els pobles.

D'altra banda, hi ha la postura de les organitzacions socials i sindicals de Colòmbia -els col·lectius de treballadors/es, de persones afrocolombianes, pageses o indígenes, entre d'altres- que afirmen que si el seu país signa un TLC amb la Unió Europea augmentarà la pobresa, es privilegiaran els guanys del capital estranger, s'ampliaran injustificadament els drets de la propietat intel·lectual a favor de les grans transnacionals farmacèutiques i agroquímiques i, sobretot, que s'atemptarà contra els drets fonamentals de milions de ciutadans i ciutadanes empobrits i exclosos.